dilluns, 15 de juliol de 2013

Ratolinet Pérez


Aquest bonic ratolí , el Ratoncito Pérez, et guardarà la denteta  al formatget , i l'endemà i trobaràs el bonic regal que t'hi ha deixat. El ratolinet porta el conte amb un llaçet dins del formatget.
  Moltes gràcies al Marc per aquest bonic disseny del ratolí! sense tú aquest raolinet no tindria la màgia  que té.
 


Diu  el conte que...

Pepito Pérez era un petit ratolí de ciutat. Vivia amb la seva família en un foradet de la paret d’un edifici. El forat no era gaire gran, però era molt còmode, i allà no els faltava el menjar. Vivien al costat d’una fleca, i a les nits ell i el seu pare anaven a agafar farina i tot el que trobaven per alimentar-se. Un dia, Pepito va sentir un gran enrenou al pis de dalt. I com ratolí curiós que era s’enfilà i s’enfilà per les canonades fins que va arribar a la primera planta. Allà va veure un munt d’aparells, butaques, flors, quadres… Semblava que algú anava a instal·lar-shi. Lendemà, Pepito va tornar a pujar a veure què era tot allò, i va descobrir una cosa que li va agradar moltíssim. Al pis de dalt havien posat una clínica dental.
A partir de llavors, cada dia pujava a mirar tot el que feia el doctor Carles Arfelis i aprenia, tornava a mirar i apuntava tot el que podia en una petita llibreta de cartró. Després practicava amb la seva família el que sabia. A la seva mare li va netejar molt bé les dents, a la seva germaneta li va curar un mal de queixals amb una miqueta de medicina… I així va ser com el ratolinet Pérez es va anar fent famós.
Venien ratolins de tot arreu perquè els curés. Ratolins de camp amb una bossa plena de menjar per a ell, ratolins de ciutat amb barret i bastó, ratolins petits, grans, grossos, dèbils… Tots volien que el ratolinet Pérez els arreglés la boca.
Però llavors van començar a venir ratolins avis amb un problema més gran. No tenien dents i volien menjar torró, nous, ametlles i tot el que no podien menjar des que eren joves. El ratolinet Pérez va pensar i repensar com podia ajudar aquests ratolins que confiaven en ell. I, com feia gairebé sempre que tenia un dubte, va pujar a la clínica a mirar. Allà va veure com el doctor Carles li posava unes dents estupendes a una iaiona. Aquestes dents no eren de persones, les feien en una gran fàbrica per als dentistes. Però aquestes eren enormes i a ell no li servien per a res. Llavors, quan ja se n’havia d’anar a casa seva sense haver trobat la solució, va aparèixer a la clínica un nen amb la seva mare. El nen volia que el doctor li tragués una dent de llet perquè li sortís ràpid la dent de veritat, forta i gran. El doctor li va treure i li va donar de record.
El ratolinet Pérez va trobar la solució: “Aniré a casa d’aquest nen i li compraré la dent”, va pensar. El va seguir per tota la ciutat i, quan per fi va arribar a la casa, es va trobar un gat enorme i no va poder entrar-hi. El ratolinet Pérez va esperar que tots s’adormissin i llavors va entrar a l’habitació del nen. El nen s’havia adormit mirant i mirant la seva dent, i l’havia posat sota del seu coixí. Al pobre ratolinet Pérez li va costar molt trobar-la, però al final se’n va sortir i li va deixar al nen un regal ben bonic. Al matí següent, es va posar contentíssim al veure el regal i ho va explicar a tots els seus amics de l’escola.
És per això que a partir d’aquell dia tots els nens deixen les seves dents de llet sota del coixí. I el ratolinet Pérez les recull i els deixa a canvi un regalet o un dineró. I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos

             Dolça nit..
                                                                                          

Necesser mussols

Un necesser per a les petites coses del teu bolso!

Coixí posa agulles tècnica logcabin


Pastís de llimona

INGREDIENTS:
-200 gr pastes maria
-100 gr mantequilla
-500 ml nata per montar
-250 ml aigua
-1 sobre de gelatina royal de llimona
-2 llimones
-300 gr de formatge  per untar
-100 gr de sucre glaç


 PREPARACIÓ:

1 - triturar les pastes amb el minipimer i afegir la mantega desfeta( la podeu desfer al microones amb compte).
Posar la massa que em fet en el motlle on hi farem el pastís i ho posarem a la nevera.

2-Montar la nata .( per a que es lligui , ha de ser ben freda)
3- Dissoldre la gelatina en 250 ml d'aigua molt calenta. D'aquets 250 ml de gelatina (ja freda) en tirarem 150 ml a la nata amb molt de compte i remenant amb moviment embolvent, i en reservarem els 100ml pel final.

- Afegir a la nata el suc de un llimó i la ratlladura d'aquest. Posar el formatge d'untar, el sucre glaç ( el sucre gla el podeu fer amb el turmix), i barrejar-ho tot uns 20 segons a la velocitat tres del turmix.
5- Posar la barreja amb cura sobre la base de galetes, posar la segona llimona a lamines al damunt  i posar-ho a la nevera unes hores.
6- Cuant el pastís tingui concistència volcar els 100 ml de gelatina restants al damunt. ( si la gelatina s'ens ha endurit , la posarem al microones uns segons)
   Desmotllar el pastis i menjar-lo ben fred!
Bon profit i fins aviat!



Fermall flor


Buff polar


Personall



Avui us presento un divertit sonall-manteta-personaitzat. :)
Els nadons d'aquesta edat son molt actius i els agrada agafar llibres i passar les pàgines. I per això he fet aquesta petita manteta-sonall d'una suau tela per un costat i per l'altra de rus encoixinada per a que faci soroll al tocar-la amb cintes de diferents colors , ja que cuant son petits els atrauen els disenys amb grans
contrastes i els colors brillants, ja que son els que millor veuen. I els sons  l'ajudaran a adonar-se de que és el que esta fent la seva mà.
Un  continu estímul  i sensacions.
                                                                                                                                      Gems 




                                                                                                                                   

divendres, 12 de juliol de 2013

Les merles del nostre jardí.

El seu hàbitat és molt variat, és comuna a parcs i jardins, horts i fruiters, boscos caducifolis i de coníferes amb sotabosc, i llindars de camps amb arbres; és freqüent a vegetació de ribera i a qualsevol zona oberta, mentre tingui arbust on nidificar.
 Les merles no viuen en grup, bé que diversos ocells poden més o menys cohabitar en un hàbitat convenient fora del període de reproducció.


ECOLOGÍA
La femella pon diversos ous blau-verd-gris , en un bonic niu en forma de copel·la. Normalment des de finals del mes d'abril i els incuba sola. Els pollets neixen al cap de 13 a 15 dies. Passades dues setmanes, incapaços de volar, deixen el niu i s'amaguen a terra
La merla és un dels ocells de Catalunya que més atrau al públic general. Ha sofert una gran dispersió, estenent-se cap al nord d'Europa, darrerament ha anat colonitzant zones suburbanes i urbanes. Lluny de les ciutats es mostra malfiada i fugissera. És fàcil d'observar.
L'esperança de vida d'una merla se situa habitualment al voltant de 3 o 4 anys.

ALIMENTACIÓ
Les merles són omnívores, alimentant-se d'insectes, cucs, fruits, llavors..., i menja a terra tot movent la cua i abaixant les ales. Com altres túrdids, quan s'alimenta de cucs del terra, és capaç d'extreure'ls sense que se li trenquin. Per fer-ho, remou la terra de tal manera que són un veritable problema per a molts jardiners. També mengen restes de menjar de les persones.

Bé... i aquestes són les merles que van anidar al test del cactús del meu jardí.. i desprès de fer-los un mini reportatge, aquí us el presento! ;)