dissabte, 14 de desembre del 2013
divendres, 15 de novembre del 2013
Clauer barça
Una funda-clauer per a les teves claus! d'aquesta manera ni es foradaràn les butxaques dels pantalons ni es ratllarà la pantalla del teu mobil! ;-)
L'escut no és un pegat , sinó que està retallada i cosida cada peça :-)
L'escut no és un pegat , sinó que està retallada i cosida cada peça :-)
Devantal Poma
Bé , aquí us presento un devantal que el dibuix es Disseny ; Marc Brocgros
i la realització i patronatge ; Gems fet a mà.
i la realització i patronatge ; Gems fet a mà.
dimecres, 23 d’octubre del 2013
divendres, 11 d’octubre del 2013
divendres, 6 de setembre del 2013
Sense paraules...
Aquest , podria dir que ha sigut un dels millors anys que he viscut, i tot gràcies a tú.
He viscut de tots colors , però aquest any el somriure ha sigut permanent en la meva cara. Mai tindré proutes paraules i prous fets per agrair-te tot el que has fet per , tot el que has lluitat i viscut amb i per mi.
Cada any em sorprens pel meu aniversari , però aquest any és irrepetible i inmillorable. Ha sigut una escapada màgica i romàntica , amb tots els ets i uts..
Deixant de banda que sóc una trapella "dundecilla" i tot ho ensuma, aquest cop no m'olorava pas.
Poder caminar de la teva mà , sentir la brisa del mar , els peus molls en l'arena ,sentir somriures i felicitat. Poder oblidar qui sóm i d'on sóm. Vam desconectar de tot i ens vam arrivar a relaxar tant que fins i tot ens vam dir, Ostres , quin relax!
Caminar, somiar, fer fotografies del paisatge que estem vivint, trobar tresors del mar..
Aturar-se i trobar notes escrites en l'arena , d'algú que t'estima, somriure.
Continuar , aturar-se i veure que aquest amor et deixa tresors del mar i de la terra, agafar-ho i veure que hi ha un tresor molt més gran a sota mig enterrat..
Girar-se buscant una complicitat i trobar el somriure d'aquella persona que tant estimes i et digui..
I tú amb llagrimes als ulls dir el que sempre has imaginat que algun dia diries,
Plorar de felicitat, sentir , somiar, viure, saltar, besar com mai havies fet.
Estimar..
Mils gràcies per aquest màgic i inoblidable dia ...
T'ESTIMO MARC!
Érase una vez un universo oscuro, un universo negro, un universo helado y matemático.
No se sabe por qué, dos estrellas se miraron y se enamoraron. Tan grande y hermoso fue su amor que dejaron de describir infalibles órbitas elípticas para dibujarse tiernos corazones entrelazados.
Se querían tanto..., pero la distancia era grande, y no podían acariciarse ni besarse. ¡Si por un solo instante pudieran estar juntas! Pero eso estaba prohibido en un universo oscuro, en un universo negro, en un universo helado y matemático.
Aun así no se resignaron a vivir separadas, alejadas por un denso y silencioso vacío; así que decidieron quebrantar la eterna ley del perfecto y ordenado universo. Con un cómplice guiño se salieron de sus órbitas convirtiéndose en dos estrellas fugaces, dirigiéndose a un mismo destino a la velocidad del deseo y el cariño
Tan solo querían besarse; sabían que ése sería su primer y último beso, pero a pesar de ello continuaron vertiginosas su sendero suicida..., hasta que se encontraron, fundiéndose en un luminoso y bello abrazo de amor y de muerte. Fue el precio tuvieron que pagar por quererse en un universo oscuro, en un universo negro, en un universo helado y matemático.
Ellas fueron las primeras, pero si alguna noche de verano, mirando el cielo, ves una estrella fugaz, piensa que en algún lugar hay otra, que están enamoradas, y que aunque vivamos en un universo oscuro, en un universo negro, en un universo helado y matemático, lograrán encontrarse, se besarán por un instante nada más y desaparecerán entre destellos de amor y ternura.
Autor: Alberto Pisa Allué
He viscut de tots colors , però aquest any el somriure ha sigut permanent en la meva cara. Mai tindré proutes paraules i prous fets per agrair-te tot el que has fet per , tot el que has lluitat i viscut amb i per mi.
Cada any em sorprens pel meu aniversari , però aquest any és irrepetible i inmillorable. Ha sigut una escapada màgica i romàntica , amb tots els ets i uts..
Poder caminar de la teva mà , sentir la brisa del mar , els peus molls en l'arena ,sentir somriures i felicitat. Poder oblidar qui sóm i d'on sóm. Vam desconectar de tot i ens vam arrivar a relaxar tant que fins i tot ens vam dir, Ostres , quin relax! 
Caminar, somiar, fer fotografies del paisatge que estem vivint, trobar tresors del mar..
Aturar-se i trobar notes escrites en l'arena , d'algú que t'estima, somriure.
Continuar , aturar-se i veure que aquest amor et deixa tresors del mar i de la terra, agafar-ho i veure que hi ha un tresor molt més gran a sota mig enterrat..
I tú amb llagrimes als ulls dir el que sempre has imaginat que algun dia diries,
Plorar de felicitat, sentir , somiar, viure, saltar, besar com mai havies fet.Estimar..
Mils gràcies per aquest màgic i inoblidable dia ...
T'ESTIMO MARC!
Érase una vez un universo oscuro, un universo negro, un universo helado y matemático.
No se sabe por qué, dos estrellas se miraron y se enamoraron. Tan grande y hermoso fue su amor que dejaron de describir infalibles órbitas elípticas para dibujarse tiernos corazones entrelazados.
Se querían tanto..., pero la distancia era grande, y no podían acariciarse ni besarse. ¡Si por un solo instante pudieran estar juntas! Pero eso estaba prohibido en un universo oscuro, en un universo negro, en un universo helado y matemático.
Aun así no se resignaron a vivir separadas, alejadas por un denso y silencioso vacío; así que decidieron quebrantar la eterna ley del perfecto y ordenado universo. Con un cómplice guiño se salieron de sus órbitas convirtiéndose en dos estrellas fugaces, dirigiéndose a un mismo destino a la velocidad del deseo y el cariño
Tan solo querían besarse; sabían que ése sería su primer y último beso, pero a pesar de ello continuaron vertiginosas su sendero suicida..., hasta que se encontraron, fundiéndose en un luminoso y bello abrazo de amor y de muerte. Fue el precio tuvieron que pagar por quererse en un universo oscuro, en un universo negro, en un universo helado y matemático.
Ellas fueron las primeras, pero si alguna noche de verano, mirando el cielo, ves una estrella fugaz, piensa que en algún lugar hay otra, que están enamoradas, y que aunque vivamos en un universo oscuro, en un universo negro, en un universo helado y matemático, lograrán encontrarse, se besarán por un instante nada más y desaparecerán entre destellos de amor y ternura.
Autor: Alberto Pisa Allué
Subscriure's a:
Missatges (Atom)